divendres, d’octubre 23, 2009

Miami, la ciutat "latina"



Després de la polémica aixecada pel nostre "descans", hem de confesar que a Miami vam seguir descansant. Vam agafar una habitació a Miami Beach, no gaire lluny de la platja i entre banyets en una aigua transparent a més no poguer i alguna escapadeta al centre vam esperar que arribés el dia que havíem de marxar cap a Costa Rica.
La llengua que s'escolta pels carrers de la capital de Florida és el que més ens va cridar l'atenció d'aquesta ciutat tan televisiva (farem esment de les mítiques Corrupción en Miami i CSI Miami, no fos cas que els nostres amics teleserieadictes ens tirin la caballeria per sobre). I és que el cert és que, més que anglés, l'idioma que domina Miami és l'espanyol. Hi ha cubans a les botigues, argentins als restaurants i mexicans als bancs. La comunitat latina, que no és una novetat als Estats Units, a Miami resulta ser el més habitual i vagis on vagis no et cal parlar la llengua de Shakespeare per fer-te entendre.

Una altra de les característiques que defineix Miami és la arquitectura Art Deco que domina els carrers. En especial al centre de Miami Beach es com un gran pastís de tons pastels. El rosa, el verd, el blau o el blanc descolorit son els tons dominants de Collins amb Lincoln Road una avinguda molt fashion on els restaurants de disseny i les botigues de luxe estan porta per porta. En aquest carrer que s'anava il·luminant pels neons a mida que marxava el dia vam descobrir la galeria d'un artista local histriònic i colorista que ens va robar el cor amb els seus dissenys un tan naïf però tremendament positius. L'artista en qüestió es diu Romero Britto i es com una espècie de Agata Ruiz de la Prada però molt més divertit i encantador.

Al dia següent ens vam arrimar fins a Little Havanna. Les guies ens prometien un ambient al més pur estil de la capital caribenya. Però si us hem de ser sincers, a part de l'aigua de coco que ens va fer passar el calor després de gairebé dues hores amb autobús, el "sabor" cubano no era ni més ni menys intens que a d'altres barris de Miami. Com a gràcia, hem de confesar que a la calle Ocho, al parque Máximo Gómez vam poder veure com la creme de la comunitat cubana passava el matí jugant al domino cubà que té unes peces amb més puntets dels que estem acostumats. El personal era digne de veure però convertit ja en atracció turística per guiris que fan el tour perdia part de la seva autenticitat.

I poca cosa més. No vam veure famosos casposos com el Julio Iglesias o el Raphael per respondre a les preguntes d'alguns lectors. En canvi si vem veure molta casa de luxe amb iot aparcat a la porta del canal. Qui sap potser el Julio Iglesias no, peró potser el Bisbal o el Bustamante (el seu relleu generacional) s'amagaven rera les palmeres descomunals que també quedarán coma signe d'identitat d'aquesta multiètnica ciutat d'estats Units.

Miami ha estat la darrera parada del nostre viatge per aquest país odiat i estimat pel món a parts iguals. Nosaltres, com a conclusió, direm que ens queda un gust agredolç a la retina i milers d'imatges fascinants al paladar. O era al revés. No, potser és aquest el record que deixa Estats Units, un record contradictori. Potser ha estat l'embafada de kilòmetres el que no ens permet jutjar amb total benevolència les coses meravelloses que ens ha regalat la terra d'en Lincoln, la Marilyn Monroe, o el Paul Auster. Però responent a les demandes d'una de les nostres lectores més assidues )Chama va por ti) farem el top ten de USA sense que l'ordre sigui del tot consensuat.

1. Ens quedem amb la màgia de New York. Ciutat fascinant i única on passejar és un vici dels que enganxa. Tornarem, això segur, per veure un musical, per visitar museus, per repetir els picnics al Central park o per assistir a un partit dels Yankees o la NBA. Tornarem per mirar només per la finestra o per perdre'ns en la nit novayorquesa, per anar de compres per la cinquena o simplement per tornar. Però tornarem, sempre hi ha alguna cosa a fer a New York.

2. El Grand Canyon, cicatriu imborrable a la nostra memòria, pell de gallina assegurada cada cop que mirem al seu abisme en recoradar-lo potser no tornarem a veure'l mai més però serà impossible borrar l'impressió que ens va causar.

3. La Costa de Califòrnia. La vam canviar per "les sequoies" i per Napa Valley, però va valdre la pena (i així ja tenim una excusa per tornar). Les seves carreteres ondulants a prop del mar van ser el canvi que necessitàvem després de la travesia de rectes inteminables pel desert. El nostre primer Pacífic i en especial l'aniversari a Morro Bay tenen un lloc privilegiat en l'album de records d'aquests tres primers mesos de viatge.

4. Chicago. La ciutat dels gangsters és per a nosaltres la ciutat dels Hot Dogs més deliciosos i del Loop, el seu tren elevat. Tot i no estar allotjats al centre se'ns va obrir de tal manera, va ser tan fàcil conèixer els seus secrets, que a vegades creiem que hi estàvem predestinats, o potser és que en una altra vida, vam ser un dels sequassos de l'Al Capone, o un dels intocables de l'Eliot Ness o una rossa estrella de Cabaret que fa anys ja havien fet seva la ciutat.

5. New Orleans. Va ser l'amor previst. Ciutat adorada en la imaginació no ens va decebre ni una mica quan ens deixàvem portar per la màgia dels seus carrers de fusta i forja afrancesada. Potser serà més difícil tornar però "mai diguis mai", oi?

6. Boston. A aquesta ciutat li devem una altra oportunitat, uns dies o unes quantes hores més. Potser va pagar la novatada del viatge, quan encara anavem amb més presses de les necessàries, o que el dia no ens va acompanyar massa. Tot i així la situem al top ten perquè el poc que vam veure ens va captivar.

7. Els parcs naturals del nord, l'Olympic i Northern Cascades National Parcs. Boscos d'una bellesa increïble van ser l'aperitiu al que ens esperava a Canadà. Segurament d'haver-los conegut abans hauríem plantejat la ruta diferent perquè són llocs per quedar-s'hi molts dies i descobrir racons com el llac que vam trobar quan tornàvem a la carrera cap a San Francisco.

8. I parlant de la ciutat del Golden Gate i els carrers empinats, no podia faltar al nostre Top Ten. San Francisco ens queda també pendent en molts sentits, de fet li debem una crònica com deu mana, però ho deixem per una altra ocasió quan tornem a visitar-la.

9. Niagara Falls. D'acord, les vam veure des de la banda canadenca però ens va entusiasmar el seu "poderio" que de fet pertany a tots dos paísos. De poc que aquest miracle natural es queda fora de la llista perquè l'explotació turística que l'envolta li fa perdre una part del seu encant però van ser les nostre primeres mega-cascades, a veure les de Iguazú...

10. I com que ja hem fet trampes, inclourem l'Illa de Vancouver a aquesta llista dels millors records. Victòria, Campell River o, en especial, Tofino hauríen d'ocupar els primers llocs perquè van ser per uns dies el nostre "paradís" particular. Els seus paisatges "irreals" tenen un lloc privilegiat en el Mon Xino-Xano i creiem seriosament que se'ns farà dificil trobar un altre lloc tan especial.

PD: Com alguns ja heu llegit ens hem quedat sense Paqui. Estem treballant per veure com ho fem per seguir "connectats". En qualsevol cas, fidels lectors sigui com sigui seguirem informant...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, ja he comprovat que heu pogut estrenar la vostra funda aquàtica per la càmara!! quines aigües més cristalines, a la platja no hi havia gaire gent,oi???
Les fotos aeries mlt xules!!!
Demà celebrem el cumple de la marta, ens ha convidat al seu piset a dinar!!
Doncs res esperant notíces de Costa Rica.
ptnts

Cris K

PD: Records del Paul

Ferran ha dit...

Nosaltres anirem al Top Ten 1 dins de tres setmanes. Ja tenim entrades per un musical (West Side Story, cinquanta aniversari de l'estrena!), per un partit de la NBA (Knicks-Celtics, tot un clàssic!) i pel MET (Il Trittico, tres óperes en una sola sessió!). Espero que ens quedi temps suficient per a visitar museus, passeja, comprar i anar de picnic, que ón les altres recomanacions que feu... Lo d'anar a veure els Yankees ni ens ho hem plantejat... és tan avorrit el beisbbol!

I d'acord... sempre hi ha alguna cosa a fer a New Yor!

Anònim ha dit...

Desprès de mirar les fotos, segueixo estant molt preocupada per vosaltres.., teniu mala cara ¿que no descanseu prou? :D
No imaginava l’aigua tan neta a Miami! Quina aigua més clara i tan plena de peixos! I parlant de peixos... He estat mirant la web d’en Romero Britto i potser que em compraré el quadre dels peixets.
Petons!!
NEH

Chama ha dit...

Gracias por el Top Ten que envíais, coincidimos en bastantes cosas; Por supuesto Nueva York (ya os ha escrito Ferran sobre nuestras intenciones más inmediatas), Chicago, Gran Cañón, Niágara (a pesar de los pesares)e incluso Boston y San Francisco, pero sobre todo me he dado cuenta de lo muchísimo que me falta por ver en ese país de contrastes.Sigo con esa envidia "sana", si, si...
Miami como ya esperábamos ¿no?. De todos modos el mundo marítimo increíble.
Cuidaros mucho.
Besos.

Anònim ha dit...

Eo! Vaig rebre la vostra postal l'altre dia (ja fa uns quants...). Gràcies!
Aquí l'altre dia també va aparèixer un fantàstic i meravellós Arc de Sant Mart´(va fer uns dies de pluja que no veas)... i també vaig connectar amb el mateix referent, un clàssic ("Somewhere over the rainbow"). Hi ha una versió maui (hawaina) molt maca,per cert.
A seguir disfrutant, marranus!

Dani

Anònim ha dit...

hola soy la Antonia tu tia ya tengo ordenador nuevo y ya se como entrar para poder escibir comentarios (una que es muy lista)¿que tal os va por las Galapagos? espero que veais muchos "Bichitos" .Me he mirado de un tirón todos los comentarios y visto las fotos tan impresionantes que haceis. Besazos .

Anònim ha dit...

Antonia, que bé! Ordinador nou, ja era hora. Benvinguda al blog

A la resta gràcies per anar passejant-vos de tant en tant per aquí, ens fa molta ilusió llegir-vos!!!

Molts petons de Galápagos!!!

Xavi i Noe

Unknown ha dit...

Hola,jo creia que l'aigua mes clara era la d'Eivissa,pero veien la platja de Miami queda una mica terbola,de totes maneres,m'agrada mes la Mediterranea es com mes marinera i queda mes a prop.¿que esteu disfrutan per las Galapagos? aixo si que done enveja,el Papa esta molt "empreyant"per no pogue esta aqui amb vosaltres,pero ja ens pendrem la revenja a la primera ocasio.moolts petooooons.

Xavi i Noe ha dit...

només es pot definir d'una manera les Galápagos: IMPRESIONANT!!!!

De moment ja hem nedat amb tortugues, passejat entre iguanes, i vist pingüins, mantes ralles, tintoreres, llops marins i molts peixets i ocells diferents com el piquero de patas azules. I això que encara no hem començat el creuer!!!!

Estem a Isabela!

Petonets!

Xavi i Noe

Anònim ha dit...

Sabeu que les galapagos és un lloc on el famós Darwin va trobar l'inspiració per descrobrir el que ell va anomenar la selecció natural i més tard la seva teoria sobre l'evolució de les espècies.
No m'extranya si avui en dia esta ple d'espècies ben diverses com vosaltres comenteu doncs imagineu-vos ll'any 1800 i pico!!!Allò hauria de ser impressionant.
FOTOS, FOTOS!!!
I a disfrutar del creuer que ja teniu experiència!! jejejjeje
ptnts

Cris k

Anònim ha dit...

Hola!!!Sóc l'Antonia.T'he enviat les adresses perquè no sabia quina volies.Ja m'explicaràs si és molt maco Quito??Aneu en compte. Un peto ben gran!!!

Anònim ha dit...

Hola rodamons, impressionant tot el que estic veient a través de la pantalla! ja et veig Noe, amb un bon llibre a la tornada recopilant tot el que expliqueu i les fotos.
una abraçada mariajose