dissabte, de juliol 18, 2009

Dia 2 - Nova York: Money, money,money...

Abans que res voldriem aclarir que no sabem si podrem portar aquest ritme d'actualització tot el viatge. Però com que tenim la sort de tenir un veï amb una xarxa sense seguretat podem conectar-nos força sovint. Així que, aclarit aquest punt aquí teniu la crónica del primer dia a Nova York i el link a les fotografies del Financial District i l'Estatua de la llibertat.


Ja que vem arribar en avió vem creure que el demanaven les formes era anar a rendir homentge a la senyoreta Llibertat. Així que, primera incursió al metro de Nova York! De Canal St. a Wall St. Dit així sembla fàcil, però per entendre l'entramat de línies que s'amaguen sota el subsol de Nova York us assegurem que es necessita enginy. Després de fer el "guiri" mapa en mà i posant cara de pops en un garatge ho hem pillat, però ens ha costat! Per una banda colors, d'altra lletres i númerets i atent als canvis de tren, que si no pots acabar una mica lluny d'on pensaves anar per més que estiguis en la línea del color correcte. De tota manera, és força divertit.

Arribats a Wall Street vem baixar "xino-xano" per Brodway direcció cap al mar i ens vem trobar amb un espectacle ben conegut. Taxis grocs pintant el trànsit de color, homes i dones trajats amb el mòvil o el got d'starbucks gegant a la mà i personatges disfreçats a la caça del turista per fer la foto i cobrar. Tornem a les referències cinematogràfiques però és inevitable. A cada cantonada esperes creuar-te amb en Gordon Gekko (Michael Douglas a Wall Street), en Kevin Lomax (el Keanu Reeves a l'Advocat del diable) o la Tess Mc Gill (Melanie Griffith a Armas de mujer). Saps que no et diran res, estan massa atrefegats en ascendir en la seva carrera financera, però es fascinant veure com de seriosament es prenen el seu paper en aquest formiguer gegant. I és que ja ho deia (cantava) la Lisa Minelli "money makes the world around, it makes the world go 'round".

Fugint del cant de sirenes de Wall Street vem arribar a Battery Park i allà estava. Miss Liberty, el far de la llibertat, l'icona tantes vegades explotada en nom de la democràcia. I si voleu que us diguem la veritat... doncs no hi ha per tant. No sé... me l'imaginava més gran! No ens entengueu malament, té la seva gràcia, però d'aquí a que sigui considerada Patrimoni de la Humanitat, que voleu que us diguem. Però posats a fer de turistes que no faltin les fotos i l'excursió en Ferry obligada. Seguint les instruccions d'una bona amiga (gràcies Raquel, ha funcionat!) en lloc de dirigir-nos a les cues interminables dels ferrys que van a Liberty Island i Ellis Island vem anar cap a la zona de l'esquerra (mirant el mar) a buscar el ferry que navega cap a Staten Island. És un ferry enorme, de color taronja i el més important... gratuït! Surt aproximadament cada 15-30 minuts i no t'has de menjar les súper cues dels ferrys turístics. No arribes fins a l'illa de l'estatua, o sigui que no pots pujar a les entranyes de la "llibertat" però les vistes de Manhattan son pràcticament les mateixes, es a dir que pots fer les fotos corresponents al Skyline de New York des del mar i a l'Estatua de la Llibertat. A més, el trajecte anar i tornar dura uns 25 minuts i és força agradable.

Altra cop a terra ferma, vem tornar a submergir-nos en el tràfec del Financial District. William St., Nassau, Gold street... Un laberint de gratacels impresionants. Hi ha qui diu que per culpa seva a Nova York no es veu el cel, però precisament la seva altura impersionant t'obliga a mirar-lo més que mai. Acer, vidre i formigó dibuixen el paisatge d'aquesta zona elegant, neta, impecable. Al Financial District fa menys calor, no sabem si perquè els edificis et protegeixen del sol o perquè la fredor amb que es fan els negocis es trasllada a l'asfalt. Però, en mig d'aquest paradís financer, hi ha un anti-oasi: el world trade center site. Una extranya sensació d'angoixa ens va atrapar quan vem arribar a la cantonada de Churh amb Liberty street. No sabem si era el soroll de les màquines treballant sense descans per reconstruir la zona o potser la inmesa sensació de buit en mig d'un barri atapeït d'edificis. O potser perquè la xafogor et torna a dificultar la respiració. Els més espirituals segurament diran que és perquè hi ha un aura de patiment en aquest inmens solar, o potser simplement és que encara guardem molt clarament a la retina les imatges de les torres desplomant-se. Però el que és cert és que alguna cosa canvia quan et passeges pels voltants de la zona 0.

Canviant de terç, una big salad comprada al World Financial Center, migdiada reconfortant i excursió al Central Park per acabar el dia. Hi havia concert de la Philarmonic Orchestra of New York. El programa prometia una selecció de cançons tradicionals americanes, àries de la flauta màgica de Mozart i unes peces de Mahler. La vetllada prometia. Al nostre voltant hi havia una munió de families, parelletes i grups d'amics ben equipats. I quan diem ben equipats vol dir que portaven tot el necessari per fer un bon pic nic. Definitivament, els novayorquesos són els reis preparant un sopar improvisat sobre la gespa. No els faltava detall. De les seves cistelletes de vímet gegants treien de tot. L'inimaginable. Ampolles de vi (negre o blanc) amb les seves copetes de vidre reglamentàries, formatges, capses de maduixes ben netes, raïm que deia "mengem", un bon sortit de galetes salades, amanides de marisc, xocolata, sushi... fins i tot hi havia qui havia encés una espelmeta per donar ambient a l'escena. Com si els fes falta!!! I nosaltres, pardillets on els hi hagi, en prou feines portavem un pareo per sentar el cul a terra i no humitejar-nos més del necessari. El nostre picnic: un sugus (i encara gràcies, que va ser el regal de comiat del nostre estimat nebot Ernestet!!!). Però la justícia divina es va posar de la nostra banda. Tanta perfecció cansa fins i tot als que maneguen el temps. I veient que els núvols amenaçaven tormenta vem fer mutis de tan idílica postal. I encara sort, perquè encara no devien haver començat amb Mozart que va caure un xàfeg amb llamps i trons inclosos. I la veritat... els spaguettis que vem menjar-nos a casa no tenien res a envejar al seus picnics! (mentim: demà cau picnic a Central Park).

Bona nit!

6 comentaris:

Pesestransito ha dit...

Quina envejota que hem feuu! però la explicació, del dia, tan detallada m'ha fet trasladar-me per un moment a new york new york! encara sou uns piltrafillas per aquellas terres pel que expliques...el pròxim dia picnic ben preparadet,que amb un sugus arribareu fets uns "carquiñolis"!

amb un dia ja enamorats?? bueno menos mal que és el primer destí...pq sino ja os veig visquen allà i noooo!

un petoneet!

FRANcesc ha dit...

jo faria un apartat on digues resum!!!!!!!!!! m'he deixat els ulls a la pantalla jajajajajajajaaj.i quan he acabat ja no recordava lo del principi. Ara si que serien creïbles els articles de viatge als suplements, jajajaj
que us vagi molt be a la primera aturada, i a les altres també!!!!!!!!

Unknown ha dit...

molt bo el recorregut del primer dia per NY Casi ja no amb fara falta anar i la foto de tiffanys molt glamorosa,petons

Xavi i Noe ha dit...

jo tampoc llegeixo les explicacions de la Noe perque entre d´altres coses les fa a les 6:00AM hora de EEUU. esta pillada!
Xavi

Xavi i Noe ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
nini ha dit...

jo, que guay estic anganchada seguin el vostre viatge ,es com gairebe esta allà , molts petonets
nini