Miami, la ciutat "latina"

Després de la polémica aixecada pel nostre "descans", hem de confesar que a Miami vam seguir descansant. Vam agafar una habitació a Miami Beach, no gaire lluny de la platja i entre banyets en una aigua transparent a més no poguer i alguna escapadeta al centre vam esperar que arribés el dia que havíem de marxar cap a Costa Rica.

Creuer pel Canal de Panamà, the love boat

D'acord. Embarcar-nos en un creuer no és el que es diu exactament aventurar-nos, però després de gairebé dos mesos de conduir per Estats Units de costa a costa i de nord a sud, incloent l'escapadeta a Canadà ens mereixíem un descans dels bons.

Illa de Vancouver, somewhere over the rainbow...

AVIS ALS LECTORS: Aquesta crònica és molt llarga, els autors no ens fem responsables de danys oculars per la lectura tota seguida de la mateixa.

Si alguna vegada havíeu tractat d'imaginar on es va endur l'huracà a la Dorothy amb casa inclosa. Si alguna vegada havíeu volgut saber on s'amaga la terra maragda, la màgica ciutat d'Oz, no en tingueu cap dubte, és a l'Illa de Vancouver. Terra fascinant on la sorpresa i l'impossible et surten a l'encontre en cada revolt, on per un instant oblides l'enyorança de tornar a casa perquè qualsevol altra lloc conegut et sembla gris i avorrit.
Però no us penseu que per ser una illa, aquesta terra es petita, fa falta recorre gairebé 550 km per arribar de Victòria, la capital al sud de l'illa, a Port Hardy la penúltima població al nord. Però si volíem trobar el camí per tornar casa, havíem de recórrer l'Illa de Vancouver de nord a sud i d'est a oest. I posant-hi cor, cervell i valor així ho vam fer.

Vancouver, la Babel canadenca

Després de tants entrebancs tecnològics l'escapada a Canadà ens deixava poc marge de temps si volíem arribar i gaudir tranquil·lament de Vancouver i l'Illa de Vancouver. Per aquest motiu vam posar la directa i vam fer per arribar de San Francisco a Seattle en poc més de dos dies, el recompte sortia a Estat per dia, de Califòrnia a Washington passant per Oregon en un tres i no res. Però la promesa dels boscos canadencs va evitar que aparegués la mandra. I per anar fent boca abans de creuar la frontera ens vam endinsar al North Cascades National Park (aquí trobareu les fotos del parc).