CATALANS JA SOM AQUÍ !!!!

A la fí hem aterrat a la ciutat de Barcelona... bé ja fa uns dies i la veritat és que ja en teniem prou de voltar pel món... Ha sigut una experiencia inolvidable i qui sap si algun dia tornarem a repetir-la, perque a part del que hem pogut veure i conèixer hem fet una bona colla d´amics arreu del món. Com que això d´escriure ho fa mooooolt bé la Noe em limito a penjar les fotos que encara queden pendents, perquè ara no tenim gaire temps per escriure. Així que com que "ja es pot dir que hem arrivat" us deixo amb les imatges dels darrers llocs on per on hem passat, pels que només veieu fotos i no teniu temps de llegir les minicróniques redactades... Apa salut per tothom i fins aviat!

Nova Zelanda
Japó I (Tokio - Nikko)
Japó II (Kanazawa - Takayama)
Japó III ( Kyoto - Hiroshima )
Londres

Polinèsia Francesa. De tsunamis, pedres i dies de sol i platja

A la Polinèsia Francesa vam trobar una mica de tot. Una pedreta de 4 mm al ronyó de la Noe, gossos perduts, una alerta de tsunami després del terratrèmol a Xile, dies interminables de pluges tropicals, cancel·lacions de vols, pensions infectes que valien com hotels de cinc estrelles, mosquits que no et deixaven viure... Vaja, que hauria estat un desastre de no ser el paradís.

No us volem espantar amb aquest començament tant catastròfic. La veritat és que vam tenir una miqueta de mala sort, però també hem de confessar (i les fotos ho certifiquen) que aquest conglomerat d'illes són realment un lloc excepcional.

Illa de Pasqua, perduts enmig de la cultura Rapa Nui

L'Illa de Pasqua té cor d'eucaliptus i tacte de mar. La terra, vermella com la sang, és d'aquelles terres que expliquen històries, llegendes i misteris de cultures tan antigues com el món. I en aquesta illa, la més aïllada del planeta, vam sentir-nos durant cinc dies capaços de volar, com ho feien fa molts anys els homes ocells de Rapa Nui. Perquè, tot i estar més envoltats d'oceà del que ho estarem mai més, recorren les carreteres solitàries a lloms de la nostra moto ens vam sentir lliures. I feliços.

Darrers dies al continent Americà (IV región, Xile)

Tot i que ens hauria agradat conèixer més a fons Xile i els seus paisatges de segur plens de sorpreses, el dia 9 de febrer teníem programat el vol que ens havia de portar lluny del continent Americà, des de Santiago de Xile cap a l'Illa de Pasqua. En la nostra agenda de pendents d'aquest viatge quedaran els frondosos boscos araucans, les mítiques Torres del Paine, i el desert més àrid del món a Atacama, ens mancarà recórrer els balnearis d'anomenada de la zona dels llacs i la pintoresca illa de Xiloé. Perquè de la diversa i llarga terra xilena només vam tenir temps de conèixer una part de la que administrativament anomenen IV Región.

Creuer a l'Antàrtida

Quan les persones quedem impressionades per alguna cosa, acostumem a dir que ens hem quedat sense paraules. L'Antàrtida ens va causar l'efecte diametralment oposat. Potser, perquè estant com estàvem de cap per avall, totes les paraules del món se'ns van acumular al cervell. O potser, perquè aquest desert de gel en mig de l'oceà té la capacitat de commocionar com cap altra indret dels que hàgim visitat fins a dia d'avui.

Retorn a Buenos Aires

Gràcies Raphael, mite de la cançó melòdica, ídol de masses, espanyol universal, per portar-nos a la nostra bona amiga Mani fins a Buenos Aires! I gràcies, secretària del Raphael per mantenir la seva agenda tan plena. De quina altra manera, hauríem pogut si no passar tot un cap de setmana en la agradable companyia de la nostra amiga?

Valle del Elqui (Xile). Cinc dies mirant al cel

Deixàvem enrere la gran ciutat de Sudamèrica, la portenya, la tanguera Buenos Aires i mica en mica ens apropàvem a les faldes dels Andes, “la gran cordillera”. Posàvem rumb a Xile, un nou país per explorar i descobrir.

Buenos Aires, dies de tango, retrobaments i comiats

S'acabava l'any i les vacances a l'Argentina. Començava el compte enrere, tres dies a la capital “porteña”, la ciutat a la riba del Rio de la Plata, un riu ample com un mar per una ciutat de novel·la. Vam recórrer la calle Corrientes i la 9 de Julio, Puerto Madero i Caminito, vam somiar a ritme de tango, vam navegar pel Tigre i vam menjar els raïms amb l'espineta que aquells dies en companyia de la família tocaven a la seva fi. Però Buenos Aires també la portarem al cor com la ciutat dels encontres. Primer amb la Núria, el Manel i la Montse, després amb la Laura, una bona amiga de la família i unes setmanes més tard, ja de nou tots dos sols, amb la Mani, l'amiguíssima i reina de les casualitats.

Viatge al país de les meravelles

El nostre viatge continuava per l'Argentina, teníem per endavant una ruta de sud a nord plena de contrastos. Al sud, Calafate, un recorregut per les dures i hermes terres de la Patagonia, el país on res no es regala i s'ha de fer un esforç titànic per sobreviure. I al nord la salvatge i frondosa Iguazú, la selva generosa de les cascades llegendàries, on la més mandrosa de les llavors floreix només caure a terra.

Argentina, un Nadal atípic i inoblidable

Aquest any, els Reis d'Orient en lloc d'anomenar-se Melcior, Gaspar i Baltasar es van passar a dir Montse, Manel i Núria. I en comptes de regals o carbó, van portar-nos unes vacances per l'Argentina que no oblidarem mai. Perquè si els darrers cinc mesos els vam passar decidint on dormir, què visitar i com traslladar-nos d'un lloc a un altra, els quinze dies que els Pes van visitar-nos a l'Argentina per passar els nadals plegats, van significar un parèntesi on tot estava ben organitzat i preparat. Moltes gràcies papas i tata per la vostra companyia i per la fantàstica ruta que vam fer plegats!!!!

Sud de Perú, la reconciliació...

No s'ha de perdre mai l'esperança i perseverar. Aquesta és a la conclusió a la que vam arribar quan vam decidir tornar a intentar-ho. Agafar un autobús, viatjar amb Cruz del Sur durant vint-i-una hores seguides des de Lima fins al Cuzco i donar-li una altra oportunitat al sud del Perú. I, finalment, després de tants desencants, vam trobar el que fa realment única a aquesta terra.

Canvi de plans, i cap al nord de Perú

Preparats per la segona tanda de Perú? Per refrescar-vos la memòria dir-vos que ens vam quedar a Arequipa. Com no! Amb la ferma intenció de continuar el nostre viatge cap al llac Tititkaka. Però el destí tenia ganes de jugar amb nosaltres... I vaja si ho va fer.

Peru, la crisi esta servida

Crèieu que no havia d'arribar. Però ho va fer. A mig camí entre l'inici i el final d'aquest viatge envejat, els viatgers vam flaquejar. No sabem fins a quin punt ens vam plantejar desistir, agafar el primer vol cap a Barcelona i deixar-ho estar. Potser en cap moment vam arribar fins aquest límit, però el que podem ben assegurar-vos és que a Perú ja ens han vist prou.

Galàpagos II: El Creuer

Vuit dies, vuit passatgers de cinc països diferents  i sis membres de tripulació en un catamarà recorrent les illes Galàpagos. Podria ser perfectament la presentació d'un nou reality show. Però per a nosaltres va ser una de les experiències més interessants, divertides i emocionants de tot el viatge.

Galàpagos, primera part d'un somni fet realitat

A Galápagos vam arribar guiats pels somnis d'un viatger. I en l'equador del nostre viatge ja us ho podem dir: els somnis SEMPRE et porten a un bon port.
Així doncs, a aquest viatger i somiador, al papa, al Manel, va dedicada aquesta crònica, desitjant que ben aviat sigui ell l'explorador i narrador d'aquestes illes que sobrepassen qualsevol expectativa que et puguis fer.
I es que res, absolutament res del que hem vist fins ara, pot comparar-se a les Illes Galápagos.

Feliç 2010!!!