dissabte, d’agost 01, 2009

Detroit i Chicago: Ciutats a la vora del llac

Mica en mica deixem enrere Canadà. Els paisatges que veiem per la finestra del cotxe ja no tenen aquell verd intens que ens ha acompanyat els darrers dies i a banda i banda de la carretera la natura encara maragda del nord d'Amèrica comença a tenyir-se d’algun ocre i daurat.


Travessem la frontera pel nord del llac Erie i arribem a Detroit, la ciutat del motor. És dilluns i festa setmanal a la majoria de comerços i restaurants de la ciutat, potser per això la ciutat sembla adormida, a mig gas. El primer que crida la nostra atenció és l’imponent gratacels de vidre de la General Motors, l'acompanyen dos germans bessons més "petits" formant un trio fosc i brillant. No gaire lluny, passegem per una desèrtica Hart Plaza, arran del llac. Un llac que si no fos per la falta d'onades, és talment com un mar. La vista es perd per l'horitzó i les velers es deixen portar per la suau brisa. Completant la postal, un vaixell estil Mississipi barat a la riba sembla que espera turistes. Enfilem per Woodward avenue per explorar la ciutat, dinem a Campus mrtius Park envoltats de yupppies al districte financer i agafem el cotxe per acabar de descobrir la ciutat: Ford field, el Comerica park, estadi dels Tigers de Detroit i els teatres componen un downtown sense massa vida. Aprofitant que queda a prop de l'hotel visitem el Fisher Building i el New Center Place, un conjunt d'edificis d'art decó impresionants on abunden els restaurants i comerços (tots tancats) i ens quedem amb les ganes de visitar el Chrysler Museum que també està tancat. Com que no hi ha massa cosa més a fer, calentem motors, arrenquem i esperem tenir més sort a Chicago.

I el cert és que la tenim. Els dos dies a la capital d’Illinois han estat inoblidables. Si Nova York ens va enamorar, a un altre nivell, Chicago ens ha captivat. És una ciutat molt més assequible que la Gran Manzana, neta, ben cuidada i tremendament peculiar. En part, gràcies al Loop, el metro elevat de Chicago. Un intrincat sistema circular de vies de ferro rovellat i fusta que, a sis metres per sobre els nostres caps, confereixen als carrers del downtown de la ciutat una personalitat única. Gratacels, molts gratacels, un carrer ple de botigues de luxe, el riu infestat de luxosos vaixells de vela i, bordejant el llac, una zona verda plena de vida i activitat completen el conjunt del centre.

El primer dia ens dediquem a situar-nos, fem fotos per donar i vendre del sky line de Chicago. I, passejant per Millenium Park, aprofitem per escoltar els assajos d'un concert al Jay Pritzker Pavillion. L'Auditori té una sonoritat fantàstica i el programa anuncia concerts gratuïts cada nit durant els mesos d'estiu a més d'altres activitats. Els acords inacabats de la sinfonia número 1 de Sibelius ens donen un petit respir abans de prosseguir amb la descoberta d'aquesta ciutat fascinant. Dinem sobre la gespa del Millenium prop d'una simpàtica font que mostra en imatges de video les cares somrients de gent de Chicago. Els rostres gegants contemplen els jocs passats per aigua de la quitxada en banyador que, encantats amb els dos dit d'aigua que els ofereix la font pública combaten el calor i l'aburriment. A la tarda anem a l'encontre de la Water Tower enfilant per Michigan Avenue. Creuem el riu i descobrim un carrer ple de botigues de luxe i de compradors compulsius.

S'ha fet tard i tenim l'hotel a les afores de Chicago, prop de l'Aeroport O'hare. El barri és molt semblant a d'altres barris residencials d'EE.UU, una mica com el Wisteria Lane de Mujeres Desesperadas. Amb les seves casetes d'una sola planta, amb jardins perfectament cuidats. Ens aconsellen una zona de restaurants per sopar i després de dies de fast foods i dinars improvitzats a la carretera agraïm el plat de pasta al "aglio e olio" d'un coquetó restaurant italià.

Perdoneu que segueixi parlant de menjar però ens llevem tard i la segona jornada a Chicago comença a la recerca de Hot Doug's un restaurant molt especial i altament recomenable. La descoberta és fruit de la més pura i genial casualitat. Primer imagineu al Xavi fent zapping entre els milers de canals en anglés de la tele per cable de l'hotel de Detroit. Curiosament fan un documental dedicat a Chicago i enganxem el moment que el periodista s'està fotent uns increïbles entrepants de franckfurt que, pel que sembla, cal provar. Tal dit i tal fet, busquem a internet i anem a buscar a la fi del món el millor restaurants de hot dogs del món. Perquè el barri està perdut en els suburbis de la ciutat però sembla que la gent el coneix bé, hi ha una cua impresionant (40 minuts) que respectem religiosament xerrant amb un mexicà que ha vingut a celebrar el seu aniversari amb la promesa, ha fet ua hora i mitja de camí per arribar-hi. I per fi ens toca el torn. Un Atomic Bomb, l'especial amb foie i un Dave Kingman amb patates i coca-cola (no, no venen cervesa...). Gairebé 8 dolars per entrepà prometen un àpat de concurs i el cert és que el Hot dogs de Hot Doug's no deceben ni mica. Boníssims!!!!! Per qui volgui fer una escapada s'ha d'agafar la linea blava de la CTA fins a l'estació de California i llavors un autobús (el 52) fins a Roscoe. Et deixa just a la cantonada. I us assegurem que l'excursió paga la pena. Per cert, només està obert de 10 a 16 h de dilluns a dissabte.

Seguim el camí cap a Chicago i una vegada al centre visitem The Art Institute of Chicago. Les tardes d'estiu de 5 a 8 h l'entrada és gratuïta i ens estem fent experts en trobar "free events" allà on anem. Entre Van Goghs, Picassos, Matisse i Goyas, trobem una sala dedicada a Daumier, el pintor de capçalera de la familia Durán-Rosselló. Ens mirem les làmines en deteniment i ens sonen molt, moltíssim.

A les 6,30 ens espera un altre event gratuït, concert de jazz al Jay Pritzker Pavillion. Els compositors Elbio Barilari i Kahil El'Zabar són els mestres de cerimònia de la Chicago Improvisers Orchestra. Ens delecten amb dues creacions pròpies: Lincolniana i Sounds of hope. El concert és una mena d'homenatge a dos personatges ilustres de la ciutat i del país: Lincoln i Obama. Dos hores de concert intenses que acaben amb un curiós espectacle d'improvització on a ritme de jazz coregen el nom de l'actual president d'EE.UU. "Barack Obama" repeteixen entregats. No sona gens malament, però que voleu que us diguem no acabem d'imaginar-nos a una orquestra de prestigi cantant al festival de Jazz de Terrassa una cosa així com: "Jose Luis Zapatero"... Amb tot la darrera nit a Chhicago resulta màgica.

I pels que no us ho creieu si no ho veieu, aquí teniu les fotos de Detroit i de Chicago.

PD: Perdoneu el retràs en les actualitzacions, han fallat les connexions en el hotel de Chicago. La propera demà o passat sobre la visita llampec a Memphis.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola guapos, esteu idem a totes les fotos, Noe acabo de parlà amb la teva mare que ma trucat des de Eivissa, per saber si haviu penjat quelcom(diumenge 2/8 sobre les 20:50)i ara tot just li hem deixat un missatge al contestador del mòbil.El restaurant Hot Doug's la anotarè a l'agendà per si mai vaig a Chicago ja que el menú amb Coco-Cola inclosa seria el meu preferit i la ciutat preciosa no s'ha assembla en res a la que tenia a l'imaginari de les pelis de gansters amb Elliot Ness inclòs.

Una abraçada molt forta

MER

nini ha dit...

hola, hola ..tambè molt contenta de segui el viatge ,estaba intranquila,amb el vostre silenci ,segui en ruta i molt bé, es veritat el tes papis Noe estaban preocupats pel perentesis de silenci,estan mal acostumbrados a noticias ...jejeje.molts petonets per als dos i fins aviat..he escrit algun missatge al correu i no contestas ja mires els email.

Anònim ha dit...

Nini ja pots prendre un calmant i ells que facin la seva.

Xavi i Noe ha dit...

Els que publiqueu comentaris en Anònim poseu la firma caram! Que si no no sé qui sou...

Noe

Anònim ha dit...

Caram qui pot escriure contesta'n a la Nini.
El que no es terrestre

Xavi i Noe ha dit...

Jajajaja. Ja m'ho havia imaginat pel "tonillo" tipus "Fueraaaaaaaaaaa!!!"

Anònim ha dit...

Bingoooooooooo

Anònim ha dit...

Hola, soc la Mani. Fa dies que intento escriure i no entenc com funciona això. Atenció a tots els bloggers, com es fa perquè surti el meu nom i no l'anònim?