dimecres, de setembre 23, 2009

Mort i ressurecció de la Paqui (segona part)

Dia 1 a l'hotel Stay o día internacional dels dependents inútils
Quedava una llarga tarda i nit per endavant. Per això, aprofitant que fins l'endemà no havíem de tornar el cotxe i que això ens facilitava substancialment la mobilitat, abans de fer res (com ara visitar San Francisco) vam anar al Best Buy més proper. I sorpresa, estava a San Carlos! D'on veníem... (No està malament Murphy, ni que sigui només per començar) Però passant per alt aquest detall trobar-lo va ser força més fàcil que trobar l'hotel, així que tots contents.

Us estalviarem l'odissea que va significar fer entendre als del servei tècnic del Best Buy que no ens funcionava l'ordinador perquè de fet la seva resposta va ser inútil. Pretenien que el deixéssim l'ordinador una setmana, paguéssim 100 dòlars per fer un diagnòstic i en un setmana més el recollíssim perquè potser, només potser, ens el tornarien arreglat pel mòdic preu de ves a saber quan i amb els arxius probablement esborrats. De cap manera! La memòria de la nostra Paqui perduda per sempre? Això mai! I menys contant amb el “chispas” del Xavi. Nosaltres el que realment necessitàvem era un portàtil semblant a la Paqui i l'aparell aquell per connectar el disc dur al nou ordinador i mirar d'arreglar-ho tot.
Pel que fa al mini portàtil cap problema, de seguida vam trobar el que volíem, però una simpàtica dependenta que tenia menys idea d'informàtica que un hipopòtam ens va informar que al Best Buy no hi havia lectors externs de disc durs. Creient cegament en la seva paraula, vam marxar amb un ordinador sota el braç i vam provar sort al carrer de les botigues de San Mateo. On, afortunadament (o això creiem nosaltres) vam trobar el ditxós lector de discs durs. Teníem el pack complert, ara només calia fer un scandisk (per als neòfits una espècie de repàs a la memòria de l'ordinador per veure on hi ha errors) i amb sort l'endemà la Paqui tornaria a funcionar.
Fotografia de l'escena: les vuit del vespre, la Paqui oberta en canal, ja sense disc dur i tot preparat per connectar-lo al nou portàtil perquè passi la nit fent els scandisks, testings o el que li faci falta per ressuscitar. Però, no, no podia ser tan fàcil. Perquè va resultar que el lector que ens havia venut l'experimentat senyor de la botiga d'informàtica no encaixava amb el nostre disc dur, necessitàvem el mateix aparell però un altre model.
Saps què? Deixe-m'ho estar demà serà un altre dia. Anem a visitar San Francisco, ara que encara tenim cotxe i estem a gairebé 45 minuts del centre de la ciutat. Excursioneta per, si més no, veure el Goden Gate il·luminat. Busca que buscaràs el famós pont, però amb la sort que ens havia acompanyat tot el dia ens vam dedicar a fer fotos a un pont que no era... S'ha de ser tal·lós!

Dia 2 i 3 a l'hotel Stay o jornades internacionals d'“anem a tornar coses”
Organitzats com nosaltres sols ens aixequem ben d'hora. Abans de tornar el cotxe, anem a la botiga d'informàtica per tornar el lector erroni i mirar de comprar el lector adequat. “I'm sorry” ens diu el de la botiga d'informàtica. Mira que bé que no en tenen del model que necessitem. Comencem fantàsticament doncs.

Però no ens posem nerviosos, anem a tornar el cotxe. Sortosament, aquí no va haver cap sorpresa. “Adéu Mazda, ha estat un plaer recórrer mig Estats Units amb tu”. Però el cert és que teníem una estranya sensació. Després de tants dies amb cotxe, ara tocava agafar autobusos, trens, metros... O el que és el mateix el Sam, el Carl i el Bart que és com s'anomenen els transports públics a San Francisco. No és broma, Sam Trans és l'autobus, Carl Train, el tren, i Bart el metro. Que catxondos, eh?

Però anècdotes de noms a banda la nostra aventura per tractar de reanimar a la Paqui continuava. I no era caprici, si volíem decidir què fer, necessitàvem un ordinador i si ella no tornava a la vida seguiríem amb el nou portàtil “americanu”, sense accents i sense ces trencades.

Així doncs, aprofitant la nostra pericia movent-nos en transport públic agafem primer el Bart, després el Carl i finalment el Sam número 91 per anar al Best Buy i assegurar-nos que la dependenta hipopòtam no ens havia enganyat sobre el lector de discs durs. “Curiosament” si que en tenien, i del model que necessitàvem.

Amb el millor humor del que som capaços tornem a l'hotel, connectem el nou lector de disc dur i finalment, aquest sí que funcionava. Peró esteu preparats? El carregador de bateria del nou portàtil que havia funcionat perfectament fins aquell moment, en el precís instant que anàvem a començar l'scandisk... va i es para! Simplement s'havia fos. Senyor Murphy, aquí si que et vas lluïr.

D'acord, no ens posem nerviosos, tornerm a agafar l'autobús número 91 que recorre el Camino Real fins no gaire lluny del Best Buy, uns 15 minuts caminant sota un solano que espanta i reclamem el que es nostre. “Senyors, aquesta bateria no funciona” I no us ho creureu però quan el depenent fa la comprovació, la bateria merdosa, la molt traïdora... tornava a funcionar! Esta bé, posarem cara de tontos rematats i així potser s'apiaden de nosaltres i ens donen un portàtil nou.

I així va ser que vam sortir del Best Buy amb el segon portàtil nou en menys de vint-i-quatre hores. Ara ja no podia fallar res més, no? Doncs jo de vosaltres no posaria a prova al senyor Murphy perquè us assegurem que és capaç d'això i molt més.

I si no que ens ho diguin a nosaltres que una hora més tard (ja era de nit) arribem a l'hotel connectem tots els aparells per iniciar el desitjat scandisk i, contra tot pronòstic, el fantàstic Windows de l'ordinador nou entra en un bucle que no ens permet accedir al sistema. Aquí sí que la nostra paciència va dir prou i vam entrar en un estat de shock i ansietat tot barrejat. No podia ser. Havíem de tornar al Best Buy? Havíem de tornar l'ordinador? Una altra vegada?

Davant de tanta repetició vam arribar a una conclusió fatal: Érem nosaltres els que havíem entrat en un bucle sense fi, atrapats en el temps com el Bill Murray i el seu dia de la marmota, però en lloc de marmota per nosaltres era el dia del Best Buy. “Bon dia, és el dia del Best Buy, bon dia és el dia del Best Buy, bon dia és el día del Best Buy” Aaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!

Després de tractar de relaxar-nos, dormir unes horetes i dutxar-nos, mirant de no obsessionar-nos amb la teoria d'estar atrapats en el temps, vam agafar l'autobús 91 que recorre el Camino Real fins no gaire lluny del Best Buy, uns 15 minuts caminant sota un solano que espanta i reclamem el que es nostre. “Senyors, aquest ordinador no funciona” Per sort aquesta vegada, quan el depenent de qui per cert ja coneixíem el nom (Orlando) que ens mirava en cara d'incredulitat va engegar el portàtil i tampoc no va poder accedir al sistema. Aquesta vegada vam canviar la cara de tontos per la d'ofesos i vam advertir que si aquest model d'ordinador tornava a donar-nos problemes el tornaríem definitivament. En el fons teníem en ment tornar-lo de totes maneres tan bon punt la Paqui funcionés...

Altra vegada, tornem a l'hotel amb el tercer ordinador en menys de quaranta vuit hores i aquesta vegada sí, aquesta vegada sense incidents iniciem l'scandisk, solució a tots els nostres problemes. Vuit hores, no una ni dos, no, vuit hores més tard la Paqui va tornar a la vida. Amb tots els documents, arxius i fotografies que guardava a la seva portentosa memòria. Ho havíem aconseguit!!!

Després només va quedar agafar l'autobús 91 que recorre el Camino Real fins no gaire lluny del Best Buy, uns 15 minuts caminant sota un solano que espanta i posant cara de tontos ofesos tornar-ho tot. Ordinador nou, lector de disc dur extern i perquè no havíem comprat res més que si no... Són les avantatges de comprar en grans superfícies. Si no queda satisfet, et tornen els diners :)

PD: Després de l'estranya aventura advertir als tripulants que ens acompanyeu en aquest viatge que vam descartar anar a veure les aurores boreals i vam decidir llogar un cotxe per visitar Vancouver i la Illa de Vancouver. Ah i també vam reservar un creuer pel Canal de Panamà. Però això són altres històries...

10 comentaris:

Chama ha dit...

Bueno, la Paqui torna a la vida!!.
Lo más bonito de todo Best Buy, el Camino Real, San Carlos.. o no?, si no porqué pasásteis tantas veces haciendo turismo?
Ideal la descripción de tantas peripecias, ha sido como seguiros en una película, eso sí, con final feliz.
Buen crucero. Cuidaros mucho.
Besos

Raquel ha dit...

Per l'amor de déu! estic segura que no sóc la única que m'he agoixant tan sols llegint-ho... Per sort tot ha acabat bé i seguiu sent i estant tots i cadasqun dels components del viatge (Pagui inclosa). Ara a gaudir de Vancouver i el creuer i la companyia de la Paqui, és clar!
petons,
Raquel

Ferran ha dit...

Hahaha. Jo no hagués tingut tanta paciència. Em sembla que la propera vegada que m'emporti el pc de viatge, m'emportaré també el disc dur extern per a anar fent còpies de seguretat.
Serà una llàstima, perquè mai no podré fer una crònica com la vostra, però ho guanyaré en traquilitat.
Salutacions a la Paqui de part meva.

Anònim ha dit...

escolteu i exactament q li passava a la paqui!!! un skandisk i tot es soluciona?? jo em pensava que s'havia mort del tot. Jo em pensava que ni es podia obrir!!!
doncs ara a disfrutar dsp de tant patiment. Per cert falten fotos de la gran paripecia, jo vulll veure una foto del bus 91 i del caminet que vau fer tantes vegades... jejejje cris

Anònim ha dit...

jajjajaaj, no en tenim de fotos, les millors eren les de la cara de mala llet que portavem els dos!!!

Ara estem a Panama a un ciber que conectarse al barco es cariiiiiisim!!!

Salut

Xavi i Noe

nini ha dit...

molt cansat tot el tema de la Paqui,en fi tot un final feliç , i no heu tingut que visita al psiquiatra per un pel ¿no? ale sort amb el creuer....petonets

Núria ha dit...

Buff..llegida la segona part! i mentre la llegia estava mitj patin i mitj rien..vaja tela! espero que el senyor Murphy l'hagueu despedit per molt de temps.

Bueno m'alegra saber que ha tingut un bon final i que ja tot soluciona't!

Lo del busos sembla realment una broma!

I jo pregunto...no és pot buscar un altre alternativa per la reserva d'hotels i tot el royo..perquè (espero que no, però tot pot ser) si l'ordinador fallés un altre cop kk...

Encara esteu de creuer??

Fa molts dies que no parlem, avui he somia't que ens barallavem jeje

Un petò!!!

Anònim ha dit...

Hola! Si encara estem de creuer fins al dia 1, exactament estem a Colombia a Cartagena de Indias y es una ciutat bonica de les de veritat!

Apa que ens espera el taxista!!

Petons

Noe i Xavi

PD. tu i jo no ens barallarem mai Núria..

Laia ha dit...

Hola guapos!
Quines històries eh? Totes les meravelloses innovacions tecnològiques sempre s'espatllen en els millors moments. jeje. Sort que podem seguir en contacte amb vosaltres i continuar llegint-vos. Morts d'enveja, però llegint-vos. Panamá ha de ser preciós... les platges d'allà, la gent, l'ambient... joooo. Quina sort, de gran vull ser com vosaltres!!
Bé, no deixeu d'escriure que nosaltres no deixem de llegir!
Petonets i gaudiu per nosaltres també!
Laia.

Anònim ha dit...

:D
Genial! Boníssim tot plegat!
Us imaginava “Agafant l'autobús 91 que recorre el Camino Real fins no gaire lluny del Best Buy i caminant uns 15 minuts sota un solano que espanta” i reia sola.
Un petò!
NEH