Buenos Aires, dies de tango, retrobaments i comiats

S'acabava l'any i les vacances a l'Argentina. Començava el compte enrere, tres dies a la capital “porteña”, la ciutat a la riba del Rio de la Plata, un riu ample com un mar per una ciutat de novel·la. Vam recórrer la calle Corrientes i la 9 de Julio, Puerto Madero i Caminito, vam somiar a ritme de tango, vam navegar pel Tigre i vam menjar els raïms amb l'espineta que aquells dies en companyia de la família tocaven a la seva fi. Però Buenos Aires també la portarem al cor com la ciutat dels encontres. Primer amb la Núria, el Manel i la Montse, després amb la Laura, una bona amiga de la família i unes setmanes més tard, ja de nou tots dos sols, amb la Mani, l'amiguíssima i reina de les casualitats.

El retorn a Buenos Aires no va començar amb bon peu. Arribàvem a les vuit de la tarda del dia 31 de desembre amb ganes de dutxar-nos, empolainar-nos i gaudir d'un bon sopar de Cap d'Any. Però la capital argentina es preparava pel Rally Dakar que, casualment iniciava la carrera el dia següent justament davant del nostre hotel a l'Avenida 9 de Julio. I casualment, el “nostre” hotel va decidir canviar-nos d'hotel a una altra de la mateixa cadena sense previ avís. Havien tingut un problema amb les habitacions. Ja... un problema que es deia equips del Dakar que paguen una millonada per les habitacions més cèntriques de la ciutat. El disgust estava servit i les maneres dels responsables de l'hotel no van ajudar a calmar la situació. Emprenyats com a mones vam ser traslladats a un nou hotel a l'Avenida Santa Fe.
Al final no vam sortir tan perdent amb el canvi com ens va semblar de bon començament i al cap i a la fi l'important era arribar a sopar i prendre els raïms a l'hora. Així que vam seguir amb el nostre plan inicial i ens vam dutxar, empolainar i gaudir d'un bon sopar de Cap d'Any. Potser no va ser una de les festes de Cap d'Any més animades de la nostra vida i prendre els raïms a deshora es gairebé com un sacrilegi (ja que no hi havia cap tele, rellotge o campanar a prop que ens marqués els quarts i les hores) però ens ho vam prendre amb bon humor i vam improvisar unes campanades amb el gravador del mòbil del Xavi que van quedar força bé. Els “cotillons” també van ser d'allò més lluïts amb pameles, plomes i ulleres florescents divertidíssimes. I per acabar-ho d'adobar com a veïnes de taula teníem unes brasileres amb ganes de festa que van encomanar una mica de “animaçao” al avorrit personal del restaurant. Ah, i el sopar no va estar del tot malament per ser el típic menú de Cap d'Any... Valoració de la vetllada: un 6,5. Aprovat tirant a notable.

El dia 1, sant del Manel i inici de l'any el vam dedicar a voltar per Buenos Aires en companyia de la Laura, una bona amiga de la família que viu a Mar de Plata però que va passar uns anys visquen a Barcelona. Ella ens va fer de guia per la mítica Plaza de Mayo, per la coneguda Casa Rosada i pel renovat Puerto Madero. La vetllada la vam acabar, com no, en un conegut “asador” de la ciutat, la Hacienda. Va tornar a servir-se carn a dojo, vam brindar pels viatges, pels encontres i per l'amistat i vam prometre que a Barcelona o a Buenos Aires allò s'havia de repetir com fos.

El darrer matí que els Pes passaven a Buenos Aires el vam passar navegant. Un passeig pel Rio de la Plata que ja tenia regust de comiat. En l'equador del nostre viatge aquell encontre ens va remoure una mica l'enyorança de tornar a casa, però a l'hora ens va renovar les ganes de seguir viatjant encara una mica més. I en qualsevol cas la darrera vetllada si va ser memorable...

Una Nit de Tango Porteño. Mentre s'esgotaven les hores al ritme del “bandoleón” vam brindar per les cascades, els glacials i les “parrillas”. Argentina ens havia deixat un dolç regust de chimichurri i fins i tot aquella darrera nit no vam poder evitar sucar els nostres bifes en aquell mar d'espècies. Llavors es van apagar les llums i es va encendre la farola del Buenos Aires de fa ja uns anys. Un Buenos Aires d'homes amb brillantina al cabell i dones amb perles i brillants al pit. Començava els redobles del tango. I amb cada nota, amb cada passa, sexe encobert a dojo, romanticisme de cantonada i amors de “bajo fondo”. “Farolillos rojos”, roses blanques, cigarretes llargues i tacons d'agulla. Aquella nit vam vibrar amb el tango, amb els seus sensuals moviments, passes que acaricien l'ànima i amb les seves notes que enceten passions amagades. A l'escenari van acabar amb un bolero a rime de tango, “el dia que me quieras...”. Qui sap, aquell dia potser tornarem tots junts a Buenos Aires i aprendrem a ballar tango.

Com que els comiats no ens agraden gens, i encara havíem de tornar una altra vegada a Buenos Aires de moment us deixem amb les fotos d'aquells tres dies a la capital argentina.