diumenge, de juliol 05, 2009

Comiat doble 4 de juliol


Mentre a Nova York (primera parada de la nostra ruta) tiraven focs artificials i cantaven el "God bless America" a Sant Cugat celebravem una festa encara més divertida: el doble comiat amb la familia i els amics de Sant Cugat. Al migdia festa grossa a Valldoreix (o era Mirasol???) amb viandes dignes d'un restaurant de cinc estrelles i a la nit festa fins que va sortir el sol tipo KISS ME amb un grup de "chalats" que ens ho van fer passar molt i molt bé!!!

Queden ja molts pocs dies per marxar volant i les emocions us assegurem que estan a flor de pell. Quan giràvem el cap dient adèu mentre baixavem per la rampa de Can Kucharski o quan ens despediem al replà de casa la Mònica us podem garantitzar que el nus a la gola feia difícil tragar saliva (o potser teniem la boca seca de tan alcohol, que també pot ser).

I com el promés es un deute que cal complir (oi Marta?) aquí va els agraïments pel vostre recolzament que serà indispensable per recordar-nos que per més lluny que anem, a casa ens queda el millor del món: la familia i els amics.

Gràcies a la Maria i a l'Antonio (els pares) perquè han fet "de tripas corazón" i ens han recolzat en aquesta aventura boja (sense oblidar que han adoptat temporalment a la nostra estimadíssima Mosi); als avis (Jaume, Mercé i tiu Pere) que miraven amb incredulitat el mapa del món que els vem dibuixar i com a equipatge ens van regalar l'abraçada més forta; a la Mercé i a la Glòria que han vetllat per la nostra salut preparant-nos un kit homeopàtic i farmaceutic fantàstic; a la Glòria i l'Eduardo que un cop més ens van obrir a tots les portes de casa seva per celebrar una festa increïble (penseu en nosaltres per Sant Esteve); als cosins (Ernest pare, Kike, Georgina, Mar, Oriol, encara que no pogués venir, Cristina, Pol, Marta i Oriol) que heu escoltat pacients els canvis de ruta i ens heu desitjat tanta sort que segur que a Las Vegas ens tocarà "la grossa"; a l'Ernestet i a la Julia que no estem segurs si enten que anem a fer però que trobarem a faltar perquè són els nebots més bonics del món (pares envieu-nos fotos, som així de capriciosos marxem però volem veure com creixen).

I ara va la tanda d'amics. Al Ricard, que sempre l'encerta (no amb que ens quedem a les Medes que la cosa va de veritat, marxem!), no en trobarem un com tu ni que donessim 200 voltes al món; a la Mònica, l'artista, a veure si fas el favor de comprar-te un ordinador que 10 mesos són molts sense saber de tu; a l'Aida que ens ha ensenyat el camí cap a Jesus, Oh happy day! (no us espanteu ens ha chivat on fan les millors misses Gospel de NY); al Dani, l'altra artista, l'amo de la pista, cantarem un Waterloo a un kareoke de Japó a la teva salud; al Jordi Barberá, formal com el Xavi però entrenyable per la seva infancia al Catalunya.... i a l'Adrià, el demonio de Tazmania i la millor guia de viatges.

I de postres, perquè no ens trobeu tant a faltar, i com que ens la veu demanar la recepta del Tiramisú i l'enllaç a les fotos de les "festa nocturna".

Ingredients:

4 ous
500 gr de mascarpone
Una bossa gran de bizcohos d'aquells llargs i durs (no feu associacions indegudes marranos!)
100 grams de sucre
Café
Xocolata de postres
Amareto (opcional)

Bateu 3 clares a punt de neu i reserveu-les. Barregeu els quatre rovells amb el sucre i el mascarpone (aneu amb compte de no tirar el líquid del formatge ja que podria fer malbé la barreja). Quan estigui tot ben barrejat, afegiu amb compte sense remenar fort el punt de neu per que la "salsa" agafi esponjositat. Ratlleu la xocolata. Feu un bon plat de café i suqueu les galetes sense que s'arribin a xopar del tot (un truc enfonseu-les en el café i compteu a 4), feu una primera capa amb les galetes remullades de café, tireu una primera capa de la salsa de mascarpone i ous (una mica menys de la meitat) i espolvorejeu-la amb la xocolata. Feu una segona capa de galetes remullades i cubriu-les bé amb la resta de la salsa, torneu a espolvorejar amb la xooclata ratllada i deixeu el tiramisú a la nevera un mínim de 3 hores, tot i que si ho feu d'un dia per l'altra encara estarà més bo.
Si voleu emborratxar-lo d'amaretto poseu aprox un got de xupito a la salsa o al café.

Que aprofiti i fisn aviat!

PD: ME GUSTA TU PELO

3 comentaris:

M. Mercè Griera ha dit...

això és un somni... t'anirà molt bé Noemí i tornaràs amb tantes idees que escriuràs contes a raig! molt bon viatge!

Modesto ha dit...

Aqui, en Los Angeles, os esperamos a mediados de agosto. Mientras tanto, "be safe, cautious, and enjoy every mile of the way."

Un fuerte abrazo.

Modes

Ferran ha dit...

Us en queden gaires de comiats?

A veure si acabareu sortin de tort i no us entereu del viatge!