dimecres, de juliol 22, 2009

Dies 4-5 Nova York: Oh Happy Day(s)!

Què us pensàveu que ja ens haviem cansat d'escriure? Això mai! Però l'agitada vida de la city ens ha contagiat i no hem trobat el moment adequat per fer-ho, i un públic tan fidel i entregat es mereix cròniques escrites amb molt d'amor. Així doncs, aquí teniu la història i les fotos dels dos darrers dies a la capital del món (em sap greu, aquesta serà llarga).

Diumenge. És el dia del senyor i un ocellet que es diu Aida ens ha dit que a Harlem hi ha les millors misses Gospel d'aquesta ciutat del pecat. Així que entrem a la primera esglesia baptista on sembla que hi ha moviment turístic. De fet els parroquians es componen per un 85% de guiris (italians, francesos, espanyols i una petita representació alemana) i, la resta, un discret 15% d'afoamericanes endomingades, pamela inclosa. L'espectacle no es fa esperar. Des del primer moment que treiem el nas dincs l'esglèsia ens reben els càntics d'una negrassa vestida de blanc amb un barret de concurs. God bless you, god bless you! Allelujah! Ja estem beneïts, ves per on. Però la cosa no s'atura, tots de peu i palmes al ritme. I del darrera entrant el cor gospel, homes i dones mitad vestits de blanc, mitad vestits de roig encaminant-se cap a l'altar amb parsimonia sincopada. Un discurset i una altra cançó de les que et fan ballar encara que no vulguis. Així dona gust anar a missa! Però tamoc no cal abusar, esperem un bon moment i escapem cap a una altra cara ben diferent de Nova York. Menys espiritual, més superficial, pero igual d'estrident, lluminós i musical: Times Square, el cor de Broadway.

West Side Story, Billy Elliot, Chicago, The Lion King... Us sonen? Són els musicals en cartell que ens criden des dels lluminosos d'aquesta plaça inconfusible. El pressupost no ens dona per comprar les entrades (en una altra ocasió serà) però l'espectacle de llums no té comparació a res del que hagim vist mai. I al costat dels neons de Broadway brillen les llums del capitalisme més bèstia. Coca-cola, Nokia, Toy's r'us, Levi's, Virgin... Les marques et mengen "literalment" en aquest racó de New York. Atents al M&M gegant de les fotos!

Arriba la nit i és hora de tocar el cel. El Top of the Rock, el mirador del Rockefeller Center ens enlaira fins al pis 70 i ens regala unes vistes indescriptibles. Rectifico, de regalar res que ens han cobrat 18 $ per persona per fer una excursió en ascensor. Una excursió espectacular amb molta llumeta i parafernàlia però excursió en ascensor al cap i a la fi. Però bé, tot sigui per engrandir la fortuna dels Rockefeller. No us descriurem què es veu des d'aquestes altures perquè les fotos parlen per si mateixes. Nova York en tot el seu esplendor.

I arriba dilluns. Ens aixequem tard, les avingudes de la ciutat han començat a fer efecte en els nostres peus i necessitem agafar forces. Com autèntics neoyorquins anem a fer a la bugada a una laundry i després de dinar Nolita, Soho i Tribeca. Uns barris amb noms així han de ser fashion per força. I no ens deceben. Botigues molt in, galeries d'art amb molt glamour i trattories que són lo más. Aquí el nivell del la ciutat no es medeix per l'alçada dels edificis sino pel preu del que pots comprar als comerços de la zona. Hi ha de tot, no ens enganyem, fins i tot un zara i un H&M, però ni se us acudeixi entrar a Bloomingdales si no us ha tocat la loteria. Com que no és el cas comprem un batut de vainilla (per compartir) en un carretó ambulant i subway cap a la 33 st.

Arribem als peus del Empire State. Que petits que som! Però no et canses de mirar la seva altura impresionant i fins i tot estem temptats de fer una excursió al mirador. "Com diu? Twenty dollars?" Pues va a a ser que no. Aprofitant que les cervicals encara aguanten ens arrimem fins la 42 st al Chrysler Building, l'altra gratacels emblemàtic de la zona. A sota la Grand Central posa punt i final a la darrera visita que farem a Manhattan. És una estació inmensa i impactant com tot en aquesta ciutat. Llàstima que es fa tard i la gana apreta però t'hi quedaries veient el tràfec dels viatgers, com uns s'acomiaden i d'altres es retroben, els que no saben on van i els que tenen molt clara la ruta.

Deixem enrere Manhattan pel subsol de la ciutat i ens adentrem a Brooklyn. El barri ens sorpren gratament, es net, tranquil i ens recorda a les pel·lícules de Woody Allen. Amb edificis més assequibles de quatre o cinc plantes a més estirar, amb aquelles entrades porxades de tres esglaons i floretes penjades a banda i banda. Es fa de nit, però com que la ciutat mai no dorm encara estem a temps d'entrat a Barnes & Nobles, una de les franquicies de llibreries més conegudes de Nova York. No tenen el que busquem però es curiós entrar com si fos el més normal del món a una llibreria passades les 9,30 de la nit. El passeig ens porta fins als peus del pont de Brooklyn. Voliem despedir-nos de la ciutat "por todo lo alto" i les vistes des d'aquest cantó del East River són inoblidables. Ens deixem caure en la tentació i fem un soparet de premi al River Café. Chasco! Demanen etiqueta per sopar al restaurant... Així que ens haurem de conformar amb la "Terrace" on només es pot demanar appetizers i desserts. Però si voleu que us diguem la veritat les vistes i l'entorn són encara més romàntics que l'encopetat restaurant. I a més és pot fumar! Vetllada per enmarcar. Un final de festa que no oblidarem mai de la vida. Foie, llagosta i steak tartar de raygu, un vinet californià i de postres un tast de vins de madeira. Una mica "tocadets" pel vi i perquè ens posa nostàlgics marxar de Nova York fem un passeig lent fins el moll. Good bye New York! O millor encara: See you, New York! Ens tornarem a veure segur!

5 comentaris:

Unknown ha dit...

I tan que si! Heu descrit la ciutat tal i com jo l'he conegut, m'hi he sentit tant identificada que clar! com no! em venen unes ganes boges de tornar-hi! Gràcies per el relat, pels enamorats de NY ha estat tot un plaer!
Raquel

Anònim ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo con el comentario de Raquel, para los que amamos New York, leer vuestras impresiones y sensaciones es un gustazo. Estoy encantada de que lo disfrutéis tan a fondo porque llegado este punto ya no hay vuelta atrás (ni ganas).
Cuidaros mucho. Besos. Chama

Ferran ha dit...

La foto del Empire State il·luminat des de Rockefeller Center, me la pido. Que xula!!

Això de la missa gospel, també em falta... però la veritat és que passo bastant. I no pel gospel.

Unknown ha dit...

Ole que ve escriu la meva "nena" d'aquesta no pasa que vaig a NY.las fotos son una pasada i esteu els dos molt guapos (y no es amor de mare)petonets.

Modesto Diaz ha dit...

Queridos viajeros: Me han entusiasmado vuestras impresiones, observaciones y fotos de vuestros primeros dias en Nueva York. Noe, tienes una capacidad extraordinaria para trasmitir estas experiencias tan extraordinarias. Espero leerlas algun dia no muy lejano en un "best seller". Mientras tanto, seguid con la mente y el corazon abiertos "xino xano" hasta satisfacer vuestro espiritu aventurero. Modes