Dies 6-7: Boston

Comença la veritable aventura. Els dies a New York han estat com un somni, un tast d'una América plena de contrasts que començarem a trobar-nos a partir d'ara. Ens entreguen el que serà el nostre incansable (esperem) company de viatge: un PT Cruiser platejat que ja hem batejat com Al Capone.
Deixem enrere New York i entrem a l'estat de Massachusets, "the spirit of America". O si més no això asseguren totes les matrícules dels cotxes i camions que ens creuem per l'autopista camí cap a Boston.

Vies de com a mínim tres carrils, còmodes i amples ens faciliten la conducció per una ruta que no coneixem. Un bosc verd i humit flanqueja el camí a banda i banda de l'autopista, i cada poques milles la inmensa i inconfusible M de Mc Donalds que apareix en mig dels arbres convidant-nos a fer un àpat que de ben segur repetirem més d'un cop al llarg del nostre viatge per Estats Units.
Arribem a Danvers al vespre i anem directament al motel, 400 kilómetres encara són massa per nosaltres i preferim agafar forces per, l'endemà, visitar Boston com es mereix.

El dia es desperta gris, sembla que és el temps més habitual en aquesta terra a jutjar pel verd que la domina. Si un pintor hagués de fer un retrat de l'Estat de Massachussets de ben segur que no el faria amb aquarel·les perquè els verds són d'allò més intensos. Abans d'arribar a Boston ens aturem a Cambridge seu de la universitat més prestigiosa i cinematogràfica d'Estats Units: Harvard. El campus ben cuidat que acull aquesta vila d'estudiants ens és ben conegut. Amb les seves avingudes bordejades de gespa perfectament tallada, els edificis de pedra vermella, les bicicletes lligades. Només trobem a faltar els estudiants. Els desitgem bones vacances i ens entretenim amb uns esquirols que s'han quedat guardant el campus.

Per la riba del riu ens apropem a Boston, el seu perfil és força semblant al d'altres ciutats americanes, amb gratacels desafiant els núvols, però conduint pels seus carrerons descubrim una ciutat amb molta història. Passegem pel Chinatown (si aquí també hi ha un barri on els aisàtics dominen comerços i restaurants), pel disricte financer i arribem a Faneuil Hill, on es troba la primera oficina de correus d'EUA. Darrera el Quincy Market, ens arrossega amb un anar i venir de turistes i bostonians que van de compres per les paradetes i botigues d'aquest animat mercat. Fem un canvi de rumb per davant del City Hall i arribem a Beacon Hill, una zona encantadora amb làmpares de forja, cases amb portes i finestres de fusta construides a principis del dinou recovertes de verd i de nostàlgia. Si alguna vegada visquès a Boston busqueu-me al número set de Chestnut street, un carreró empinat que no coneix el tràfic i les acàcies et regalen amb una ombra acollidora. Baixant per Charles street arribem altra vegada a Beacon street reseguint la riba nort del Boston Common, el parc públic més antic d'Amèrica. Una congregació de turistes ens fa aturar-nos a veure què passa. És l'entrada de Cheers, el mític bar que va inspirar la sèrie del mateix nom. Allà on com deia la cançó "tothom coneix el teu nom" (Everybody knows your name). No li falta detall, fisn i tot els parroquians recorden al Fraiser i companyia. Per acabar la visita passejada en calma pel Boston Common. Tot això us ho haureu de creure perquè amb les presses per descobrir la ciutat ens vem deixar la càmara de fotos al cotxe i no tenim gaire testimoni gràfic. Només quatre imatges agafades des del cotxe quan ja marxàvem.
Abans d'arribar a l'hotel ens aturem de camí a Salem el poble on al 1692 es va jutjar i condemnar a mort a 25 persones (principalment dones) per bruixeria. No hi ha gaire cosa a veure, i a més el museu de les bruixes ja estava tancat quan vem arribar. Us l'haurem d'imaginar com Boston :)
De tota manera, aquí teniu les fotos de la jornada.