diumenge, de juliol 26, 2009

Niagara Falls: Aigua per donar i vendre

Ja tornem a estar en ruta. Sembla que el dens teló d'arbres que ens haviem fet de centinel·les fins a Boston comença a fiar-se de nosaltres i s'aparten una mica perquè descobrim les inmenses planuries que s'obren camí d'Albany. La capital de l'Estat de Nova York ens acollirà una nit, a mig camí cap a les casacades del Niàgara. L'objectiu d'aquesta etapa del viatge.


Divendres a la tarda, després de gairebé 700 kilómetres (repartits en dos dies) arribem a la frontera d'Estats Units amb Canadà. Una polícia amb posat seriòs ens interroga. "Quan penseu tornar a casa?" Millor no ens liem a explicar-li que encara queden uns mesos... Amb cara d'angelets li diem que en un parell de dies tornarem als Estats Units. La resposta la convenç i aconseguim el segon segell (visat) pel nostre passaport.

Tenim reserva en un Bed & Breakfast encantador: Villa Alexandrea. Després del motels de carretera dels darrers dies, aquesta casetade nines a peu del riu Niagara ens sembla fenomenal. Per no parlar del esmorzar pantagruèlic amb que ens afalaguen els propietaris la Maria i en Joe: suc de taronja, te o café acabat de fer, torradetes, mantega, confitures, ous al gust, cansalada, patates guisades, fruita variada... Un gust, vaja. Aprofitem per fartar-nos i estalviar-nos el dinar, el pressupost apreta! Aquest esmorzar boníssim el compartim amb una peculiar familia americana. Matrimoni prop de la seixantena amb la filla i el seu inmens boyfriend (tamany jugador de rugby). Se'ns presenten des del primer moment, són d'Indiana i estan a les Niagara falls per celebrar l'aniversari de casament. Quan ja han satisfet la seva curiositat sobre nosaltres, (d'on sou, quan de temps estareu a EE.UU, de què treballeu...) de sobte, s'agafen les mans i es posen a beneïr la taula. Glups! No sabem molt bé què fer, de fet ens costa no posar-nos a riure. Però molt educadament aconseguim fer un "eimen" (Amén) quan acabem amb les seves oracions i accions de gràcies.

Però anant al grà (jajajajaja, però si no sé què és anar al grà...) el que hem vingut a fer és veure els salts d'aigua més populars del món. I us podem assegurar que els hem vist, de costat, des de dalt, des d'abaix, per darrera, per davant, de nit, de dia, amb sol, amb nuvols, amb pluja. Si volieu veure fotos de les catarates del Niagara aquí en teniu un bon grapat. Ara si faré un resum perquè basicament el plan ha estat visitar les diferents atraccions que ofereixen els avispats canadencs per explotar la fama de les seves cascades. Divendres tarda primer impacte de veure les catarates. Com que a més va sortir el sol vem poder fer fotos del arc de sant martí que crea la brumera que fan. A la nit focs artificials i les Niàgara iluminades. Dissabte al matí, excursió amb el Maid of the Mist el barquet que et porta fins als peus de la cascada (la veritat: no es veu res de res de tanta aigua, això sí quedes ben xop, de cap a peus). Després de la remullada baixem fins el Table Rock, un sortint al costat de la cascada per remullar-nos una miqueta més i veure les cascades desde dins. Seguim amb un espectacle 3D (Niagara Fury) que explica com es van formar les Niagara Falls. I sabeu què? Per si no n'haguessim tingut prou dincs el cinema ens tornen a mullar! I per acabar-ho d'adobar quan sortim al carrer... està plovent!!! Farts de tanta aigua anem a refugiar-nos a l'Hotel i a la tarda quan torna a sortir el sol fem l'última visita a la zona. Com que ja hem vist per activa i per pasiva les ditxoses catarates anem a visitar els ràpids que es formen a dalt del riu Niagara. Tal i com ens va dir la Chama son força impresionants i el passeig (White Water Walk) encantador.

Havia dit que faria un resum? Ho sento m'he tornat a passar...

Només una impressió general per acabar, les cascades són impressionants però el muntatge rotllo les Vegas que hi ha al darrera (gratacels, mega hotelazos, casino, fast foods... buf! Horroròs. Per no dir-vos no hem fet ni una foto.

17 comentaris:

Unknown ha dit...

hola soc la primera en posa un comentari aquesta vegada li passat al devant al Ferran,les fotos son espectaculars i el remullat d'aigua no esta gens malament,Xavi a la foto de les ullerres i capelina fas una mica de susto jejejeje un peto molt fort

Anònim ha dit...

Segons els meus càlculs porteu un mínim de 700 Milles. Veure MAPA. Això sense comptar les desviacions que hagueu fet i les vegades que us hagueu perdut, hahahaha. Menys mal que la gasolina és barata als USA!
Heu passat per Springfield i no heu anat a veure el Homer Simpson?
Niagara és preciós, ple de turisme i botigues, però a Barcelona ja hi estem acostumats també.
El passeig pels ràpids és encantador i segur que no hi havia gens de gent!

Ferran ha dit...

Lo del mapa és cosa de que és diumenge, fa calor i estic avorrit. Però veig que funciona! Em pensava que no sabria fer-ho.

nini ha dit...

hola ...la tieta Nini ,fotos fantasticas, las "disfresas" de Barrufets molt chulis..jejeje al vostre coche es aquet fantastic platajat que està pujan la Noe????

Montse ha dit...

Hola macos!!! Fins ara no he pogut connectar-me. Pel que he vist a les fotos i he llegit, esteu de conya, no? Quines fotos mes maques que heu posat!!! Les catarates del Niagara son impressionants i de nit més. Bueno, bueno, jo estic a l'espera de les aurores boreals d'Alaska.... Petonets i a gaudir molt!!
Namaste

Anònim ha dit...

Me alegro muchísimo de que os haya gustado el paseo por los rápidos y por supuesto las cataratas. ¡¡Menuda remojada!! pero qué bien... Lo del montaje, hotelazos y demás, pasa a ser anecdótico ante la maravilla de la naturaleza (arco iris incluído).Seguid la ruta...esperamos más.
Besos. Chama

Pesestransito ha dit...

Germano i cunyi les fotos són molt maquees!

Os he imagina't amb la família d'Indiana, volen riure sense poder i dien Amèn jajaja...i això nomès és el principi..segur que os pasen mil d'aquestes divertides. explica aquestes anècdotes que són les que més m'agraden!


Avui ja marxem cap a Eivissa..aixì que no parlarem en uns quants dies..envieu algun e-mail al meu correo i si ens conectem a un ciber o algo ja contestaré!

Avui os trobo una miqueta a faltar..:) però nomès una miqueta, no pensis!

Un petoneet

Anònim ha dit...

EI, QUE ARA JA SÉ COM FUNCIONA AIXÒ!!! SORT Q EM VEU FER CINC CÈNTIMS PQ JA HO HAVIA DEIXAT PER INUTIL.
primer de tot, anava a fer una petita crítica sobre q havieu fet mlt poques fotos del hotel, però sort que he vist que sobre el nom de l'hotel hi havia un link(la noe explicant mil detalls de l'hotel) doncs a una se li queden les ganes de veure l'hotel.

Pel que fa a les Niagara falls, la veritat és q esta molt massificat, no us vaig comentar res pq no volia aixafar la guitarra, no volia donar males impressions abans de q ho veiéssiu per vosaltres mateixos, pq segur que us ho haguessiu mirat diferent.
Xavi, estat fet tot un sonrisitas en la foto que darrera hi ha un cartell que ara no m'enrecordo, però es molt divertida-
oNDIA QUE SÓC PITJOR QUE LA NOE!!!!!! JEJEJJEJEJJE
ptnts i cuideu-vos

Anònim ha dit...

eh, que soc la cris!!!!!

Anònim ha dit...

Noe per a mi et pots seguir passant,llegeixo i espero amb fruïció el relat del periple.Les fotos molts maques, la de l'Arc de Sant Martí sobre el vaixell preciosa,però per impactant la del Xavi.

Una abraçada molt forta a tots dos.

MER

Anònim ha dit...

Joé Noe. No tens agulletes a les mans... d'escriure?
Xavi, anímate holgazán, i fes algun text, que la tens exclavitzada
ricard

Anònim ha dit...

Hola Ricard, es que jo no tinc temps... recuerdos!

Xavi

Vic ha dit...

No et costaria gaire, et van educar en un cole de monjes....AMEN!!! XDXDXDXD

Anònim ha dit...

Hola Vic,
T'asseguro que veient la cara de poker del xavi em va costar la tira aguantar-me el riure.

:)

Noe

PD: Estem a Chicago i no tenim gaire conexió en quan tornem a tenir-ne pengem nova crònica. Gràcies a tots per seguir-nos i comentar-nos!!!!

Anònim ha dit...

Nos teníais mal acostumbrados y ahora que no tenemos crónica diaria la encontramos a faltar.

De todos modos lo más importante es que sigáis bien y disfrutando como locos de cada ciudad (A mi Chicago me gustó mucho), de cada pueblo, de cada montaña, de cada lago o río, pero sobre todo de vosotros mismos y de las personas con las que vayáis compartiendo momentos a lo largo del camino.
Aquí todos bien (¡algunos mejor, porque están de vacaciones en Ibiza...!).
Cuidaros mucho.
Besos Chama

Anònim ha dit...

Hola macos, per on sou? enyorem les vostres cròniques que tan bé ens informen de com esteu per on esteu i lo bé que us passeu.
Petons.

MER

Laura Orsi ha dit...

En breve , me imagino que visitarán nuestras "CATARATAS" ARGENTINAS no??, es algo que se los recomiendo cuando lleguen al país. Besazos y sean felices!!!