Tota la humitat i els frondosos boscos del sudest d’Estats Units s’han disipat des que vem entrar a Texas i després a Nuevo Mexico. En els paisatges que ens acompanyen en aquest tram del viatge la vida sembla que hagi de fer un sobresforç per tirar endavant. I a nosaltres també se’ns fa difícil i tremendament avorrit avançar per les interminables milles que veiem davant nostre. 
New Orleans és d’aquelles ciutats que odies a primera vista o et roba el cor per sempre més. Amb la seva estudiada decadència, les seves cases de dos plantes, fusta i forja rovellada pintades de mil tons diferents, amb els misteriosos collarets de colors brillants que pengen dels arbres recordant la gran festa del Mardi Gras i els seus acords de jazz improvitzats a cada cantonada, New Orleans és un oasi de llibertat dincs les estrictes maneres nord americanes. 
Pels adictes a les cròniques diàries aquí teniu la següent. Serà curteta com la nostra visita llampec a la ciutat del blues, el bressol del rock: Memphis.
Mica en mica deixem enrere Canadà. Els paisatges que veiem per la finestra del cotxe ja no tenen aquell verd intens que ens ha acompanyat els darrers dies i a banda i banda de la carretera la natura encara maragda del nord d'Amèrica comença a tenyir-se d’algun ocre i daurat.
Ja tornem a estar en ruta. Sembla que el dens teló d'arbres que ens haviem fet de centinel·les fins a Boston comença a fiar-se de nosaltres i s'aparten una mica perquè descobrim les inmenses planuries que s'obren camí d'Albany. La capital de l'Estat de Nova York ens acollirà una nit, a mig camí cap a les casacades del Niàgara. L'objectiu d'aquesta etapa del viatge.
Comença la veritable aventura. Els dies a New York han estat com un somni, un tast d'una América plena de contrasts que començarem a trobar-nos a partir d'ara. Ens entreguen el que serà el nostre incansable (esperem) company de viatge: un PT Cruiser platejat que ja hem batejat com Al Capone.
Què us pensàveu que ja ens haviem cansat d'escriure? Això mai! Però l'agitada vida de la city ens ha contagiat i no hem trobat el moment adequat per fer-ho, i un públic tan fidel i entregat es mereix cròniques escrites amb molt d'amor. Així doncs, aquí teniu la història i les fotos dels dos darrers dies a la capital del món (em sap greu, aquesta serà llarga).
Si l'enveja fora tinya... Però hem complert objectiu: Hem fet un Pic Nic al Central Park! Malhauradament ens falta pràctica perquè ens vem endur una tovallola un pelin petita i no ens vem salvar de tenir el cul humit. De tota manera, l'experiència és altament recomenable i a la propera millorarem segur. 
Abans que res voldriem aclarir que no sabem si podrem portar aquest ritme d'actualització tot el viatge. Però com que tenim la sort de tenir un veï amb una xarxa sense seguretat podem conectar-nos força sovint. Així que, aclarit aquest punt aquí teniu la crónica del primer dia a Nova York i el link a les fotografies del Financial District i l'Estatua de la llibertat.
